La xarxa permet enviar missatges de text pla de curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure als tweets d'altres usuaris - d'això se'n diu "seguir" i als subscriptors se'ls diuen "seguidors" 10 o tweeps11 ('Twitter' + 'Peeps'). Els missatges de normal són públicsamb opció de privatitzar-los i mostrant-los únicament a seguidors. Els usuaris poden twittejar des del web del servei, des d'aplicacions oficials externes (com per a smartphones), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible a certs países.12 Tot i que el servei és gratis, accedir-hi via SMS comporta suportar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil.(Twitter)
A banda d'aquestes xarxes socials i al moltes mes de les que segur que som usuari.
*Adicions a la teconologia:
Davant la pregunta de que si les noves tecnologies són un risc potencial per provocar addiccions, la majoria d'experts coincideixen a assenyalar que aquestes tecnologies no generen, per si mateixes, l'addicció. Les persones amb determinats problemes previs són les que més recorren a elles i fan un ús indegut de les mateixes.
Els joves més susceptibles de desenvolupar una addicció són aquells que han crescut en un ambient familiar poc propici per al seu desenvolupament i amb poca o mala comunicació amb les figures de referència. Solen ser joves amb una baixa autoestima i que tendeixen a fugir d'un món adult que els resulta hostil, refugiant- en les noves tecnologies. A això s'uneix, en el cas dels adolescents, el fet de trobar-se en un període de canvis tant físics com emocionals. La no acceptació de la pròpia imatge corporal, la baixa autoestima, la inseguretat i altres factors, poden fer de les noves tecnologies un refugi ideal perquè els adolescents projectin davant dels altres una imatge "més ideal" o fins i tot "irreal" de si mateix per fer-la més atractiva segons els vigents cànons socials.
Un nen tímid per naturalesa pot trobar en la "privacitat" del ciberespai un mitjà per alliberar-se de les ansietats que li produeixen les relacions socials diàries en contacte directe. En principi aquesta activitat, dins d'uns límits, no hauria de suposar res perniciós. La barrera de lo patològic es creua quan aquesta conducta implica tant al subjecte que l’enganxa i el condueix a la dependència.
La persona redueix progressivament el seu camp d'interessos i les seves obligacions, de manera que la conducta addictiva acaba per acaparar la seva vida i no hi ha altres activitats gratificants fora de la conducta motiu d'addicció.
L'addicció, la que els impedeix desenvolupar les seves habilitats socials en la vida real, els fa hipersensibles als judicis dels altres i augmenta la seva inseguretat. A partir d'aquí es desenvolupa una tendència a l'aïllament, es trenquen les relacions socials, es produeix el fracàs escolar i apareix l'agressivitat de vegades dirigida contra els propis membres de la família.
Consideracions

